Sergio, em pots definir el fetitxisme de peus amb 5 adjectius i explicar-me el perquè de cadascun?
Sorprenent
Desviat
Detallista
Imaginatiu
Generós

El fetipeu és una persona que sorprèn pel seu gust, desviat de la sexualitat coitocentrista limitant que ens marca la societat. Com diu l’Arola Poch, és el detallista del sexe, perquè se centra en aquest detall que és el peu dins de la persona per a, d’una forma imaginativa i personal, dedicar-se generosament a donar plaer a aquests peus.

En el blog de l’Arola he llegit que el fetitxisme de peus és un dels més comuns en els homes. Això vol dir que no és una pràctica comuna entre les dones? Si és que no, per què creus que és així? En origen per aquest gust hi ha dos tipus de fetitxistes. D’una banda els qui ens sentim atrets pels peus des de molt nens, molt abans de practicar aquest fetitxisme. En aquest grup hi ha moltíssims homes i és molt estrany trobar dones. L’altre grup seria el de les persones que han provat aquests jocs fetitxistes d’adults i els han encantat. En aquest grup sí que hi ha moltes dones, gairebé totes les que han passat per curiositat pel nostre Racó Foot Fetish del Saló Eròtic de Barcelona Apricots, han gaudit tant de tenir un fetitxista als seus peus, que s’han enganxat a això.

El fetitxisme de peus sempre està relacionat amb la submissió? És obvi que la imatge d’una persona agenollada als peus d’una altra evoca una relació de dominació/submissió. En molts casos el fetipeu al seu torn gaudeix dels jocs de submissió. Però no sempre és així, hi ha fetitxistes als quals no els atreu res aquests jocs de rol i simplement gaudeixen d’aquesta part del cos en condicions d’igualtat amb la seva parella de joc.

No se sent dolor amb el trampling? O és exactament el dolor el que provoca el plaer? Quan et trepitgen amb talons, sí que se sent dolor. Els que gaudeixen amb aquesta forma del trampling si que solen ser bastant masoquistes. Quan et trepitja descalça una dona que pesa menys que tu, el plaer del tramplista sol estar més relacionat amb la pròpia situació de sentir-se sota les plantes dels peus de la persona que està sobre tu, a la qual se li lliura tot el poder.

Existeixen fetitxistes de peus que els prefereixen una mica bruts i descurats? La majoria dels fetitxistes no volem els peus recentment sortits de la dutxa, sinó que els preferim acabats de sortir de la sabata o bota, amb certa olor a peu i si tenen un puntet de suor, millor que millor. Ens agraden els peus, la seva olor i el seu sabor. Hi ha algunes persones a les quals els agrada adorar peus especialment bruts, fins i tot negres després d’haver caminat descalços pel carrer.

De l’1 al 10, quant de difícil és fer un footjob? Quin consell donaries a qui vol provar-ho? Fer un bon footjob o palla amb els peus no és gens fàcil. Jo li donaria un 8 en dificultat. A part de tenir uns abductors de les cames en forma, com a consell a qui vol masturbar amb els seus peus jo li diria que usi lubrificant i comenci amb suavitat fins que l’amo del penis li demani el contrari.

Hi ha fetitxistes de calces usades, de fet a internet hi ha molts portals on les venen, fins i tot hi ha canals i perfils en xarxes socials dedicats als fetitxistes de calces usades i de peus. Potser existeixen portals per a fetitxistes de peus que venguin mitjons usats? Sí, hi ha fetitxistes que compren mitjons, mitges, sabates de taló, esportives, manoletinas, etc. com més usats i suats millor. Desconec si hi ha portals específics que es dediquin a això. Però sí que sé que “muses dels peus” com l’Arola Poch, contínuament estan rebent ofertes pel seu calçat usat.

Un fetitxista de peus pot entrar en una botiga de sabates sense posar-se a mil? I en una verema, pot anar a trepitjar el raïm sense tirar-li la canya a totes les persones presents? Molts fetitxistes de peus no ho són de calçat, per la qual cosa podrien sortir sense problemes d’aquestes botigues, tret que entrin a treballar d’emprovadors. Sobre la verema o trepitjar del raïm, cada any al final de l’estiu desapareixen per sempre diversos fetitxistes de peus a La Rioja. Els amos dels cellers silencien aquests accidents perquè no es coneguin totes les causes que fan els seus vins tan exquisits.

Ara ja sabeu a què deu tant de sabor el cava, per tant aquest Nadal a més de brindar pels bons propòsits que mai dureu a terme, feu-ho sobretot en honor dels fetitxistes de peus!

La entrada Quant saps de Foot Fetish? se publicó primero en Apricots Blog.

Alguns la coneixen com Anahí, uns altres com a Canela, la resta com la dels tallers de sexe on en lloc de la presentació tronada en PowerPoint pot haver-hi una persona fent-se una palla o fent-se un dit. Educadora sexual per a adults, Anahí Canela es dedica a divulgar la diversitat sexual i a ajudar les persones a descobrir els seus cossos per a aconseguir la plenitud del plaer sexual. En el seu tallers per descomptat hi ha una part teòrica, però el més divertit i didàctic arriba amb la part pràctica. Per exemple, en el taller de Punt G i squirting molt millor emportar-se un impermeable… no sé si queda clar el concepte.

Es diu que mai te n’aniràs al llit sense haver après una cosa nova, amb Anahí Canela abans d’arribar al llit t’hauràs escorregut set vegades i, quan arribis al llit, hauràs après coses que més que desconèixer, no sabies que eren humanament possibles.

Anahí, en la teva targeta de visita posa que ets especialista en identitat de gènere. M’expliques què és? La identitat de gènere és com un se sent i, per tant, li agradaria mostrar-se al món. Normalment ens ensenyen el gènere binari, que seria home i dona; però, en realitat, hi ha molts més gèneres o fins i tot poden fluir entre els dos. Perquè s’entengui, el teu gènere biològic ve amb els teus genitals però tu potser no et sents amb aquest mateix gènere, amb la qual cosa ets transsexual o transgènere o, simplement, no t’identifica com a tal. O bé, es pot haver nascut amb un gènere biològic i identificar-se amb aquest mateix gènere.

En aquesta mateixa targeta s’esmenta el “poliamor”. Si haguessis d’explicar què és el poliamor a una nena de 5 anys, com li ho explicaries? Jo li diria que l’amor és infinit i que, per tant, puc donar-li-ho a moltes persones alhora, no sols a una persona que és l’única parella. Com l’amor no té limitació, o bé, l’única que té és el temps i la capacitat de gestió emocional, no s’acaba per donar-l’hi a més d’una persona.

Pots fer el mateix exercici però explicant-ho a una persona adulta? A un adult li diria que el poliamor és una manera de relacionar-se afectiva i sexualment en la qual hi ha la possibilitat que hi hagi més d’una parella sexe-afectiva alhora, i dic sexe-afectiva perquè es pot tenir només afecte, es pot tenir només sexe o es poden tenir les dues coses. Normalment el poliamor considera que hi ha una o diverses parelles principals (mai un número major de tres perquè és ingestionable). La parella principal és aquella amb la qual tu tens un projecte de vida a llarg termini i amb la qual sols tenir les activitats comunes heteronormatives-patriarcals de parella, com anar al cinema, presentar-la als teus pares, fer les festes de Nadal a casa i aquest tipus de coses.

El poliamor té alguna cosa a veure amb l’anarquia relacional? L’anarquia relacional va una mica més enllà del poliamor, ja que totes les relacions personals tenen la mateixa importància, encara que això no significa que siguin iguals quant a la dedicació. En aquest sentit, totes les relacionis sexe-afectives són iguals, per tant no hi ha parelles principals.

Deixant les relacions a un costat, passem a parlar de sexe. Hi ha diferència entre un orgasme femení i una ejaculació femenina? Sí, n’hi ha, de fet hi ha una diferència entre l’orgasme, l’ejaculació i el squirt. Primer et diferenciaré entre orgasme i escorreguda, que així ens val per a homes i per a dones.
L’orgasme és una reacció emocional a un punt àlgid de plaer, que lògicament té una conseqüència física i és visible (se t’estarrufa la pell, et brillen els ulls, se’t posen els mugrons durs, etcètera) però en si és una reacció emocional.
L’escorreguda és una reacció física a un moment àlgid en un pic de plaer. Però, alhora, pot ser simplement una reacció física del cos sense aquest pic de plaer, és a dir, sense l’orgasme. Com no és el mateix, no és que vagin units, sinó que se solapen.
Quan dic squirt dic escorreguda i no dic ejaculació perquè l’ejaculació femenina és un líquid molt semblant a l’aigua, per dir-ho d’alguna manera, que té enzims prostàtics, per això aquest és equiparable a l’ejaculació masculina. Els enzims prostàtics es creen en la pròstata femenina a les glàndules de Skene o també glàndules parauretrals i estan just al principi de la uretra en la part interna. L’ejaculació se segrega per la uretra, és com si pixéssim. Aquestes glàndules, que són entre vint o trenta, poden estar obstruïdes o ser menys, amb la qual cosa hi ha dones que no ejaculen o no és perceptible l’ejaculació, ja que si tot està correcte pot haver-hi fins a un got d’aigua d’ejaculació.
El squirt o escorreguda és plasma sanguini que surt de les parets de la vagina a raó de que quan una dona s’excita, totes les cavitats de la vagina s’omplen de sang començant per la cavitat cavernosa de la zona G, que és part del clítoris. El que succeeix és que hi ha un excés de sang i, una de dues, o es torna a expandir per a dalt o, com la pell és transpirable, l’excés surt per allí, es filtra.
Resumint: l’escorreguda o squirting és una reacció física; l’orgasme és una reacció emocional.

Parlant de squirting, tens un taller que tracta aquest tema i que inclou una part pràctica. Això vol dir que qualsevol dona pot squirtejar, no és una tasca exclusiva de les pornostar? RIURES. Per descomptat que poden, de fet la verificació que qualsevol dona pot squirtejar és que totes les actrius porno squirtegen. Dubto que hi hagi algun metge especialista que es dediqui a mirar si aquestes dones poden o no squirtejar per a ficar-se a fer porno. RIURES.

Suposo que per a fer el squirt t’has d’organitzar, no sé, posar un plàstic o una funda impermeable… i posar-te lluny dels electrodomèstics… no? RIURES. Les primeres vegades és millor no pensar que pots mullar-ho tot, bàsicament perquè et talla el rotllo. El squirt mereix que et relaxis, que estiguis molt còmoda, a part de molt excitada. Quan ja és habitual, el que recomano és treure el cul del llit, és a dir, posar-se a la cantonada del llit, de la taula, del sofà o d’on estiguis, o si no directament per la finestra. RIURES. I quan acabes, fregues. A mi no se m’ha trencat mai cap electrodomèstic, però recordo molt bé una cita-guarreta que vaig tenir per webcam, obviament jo estava molt aprop de l’ordinador i vaig mullar la pantalla i tot. Lògicament se’m va apagar l’ordinador, però no es va espatllar, només vaig haver d’assecar-lo bé. MÉS RIURES

Per què hi ha dones que fingeixen l’orgasme? Primer té molt a veure amb estimar-se poc, perquè si jo tinc sexe em vull divertir, m’ho vull passar bé. Si no ens agrada el clau l’hauríem de parar, això sí que és molt de dona, ens han ensenyat que el que escalfes t’ho menges. Un altre motiu és que ens fa por o coratge dir-li a una altra persona que no ens agrada com ens fa alguna cosa i sobretot si l’estimem, ens fa por ferir-la/lo. També crec que hi ha moltes dones que no s’han explorat prou a si mateixes i potser són incapaces d’arribar a l’orgasme ni tan sols elles soles. Quan costa molt cal abordar moltes coses, ja que segurament hi ha un tema psicològic darrere i l’ideal seria demanar ajuda a un professional, perquè tots hauríem de tenir la capacitat de sentir plaer.

Els homes també fingeixen l’orgasme? Orgasmes segur i escorregudes, també, jo els he vist fingir escorregudes…

I com es fingeix una escorreguda masculina? El rotllo de treure la polla, sobretot si és amb condó, llevar-lo ràpidament i tirar-lo perquè l’altra persona no se n’adoni. Diria que ho fan pel mateix motiu que les dones, és a dir, per no dir a l’altra persona que no els hi està agradant. Un altre tema a part són els homes que tenen dificultat per a escórrer-se i fins i tot per a sentir orgasmes, llavors com és tan pesat i l’altra persona es cansa, doncs fingeixen que s’acaba i ja està. Tot això té molt a veure amb el que ens han ensenyat, és a dir, que la sexualitat és sexe, que el sexe és cardar, que cardar és coit, que coit és escorreguda i que la escorreguda és orgasme i que van tots junts; si alguna cosa no passa és que està malament, no ens hem divertit. Tot això crea l’obligació de mentir quan això no succeeix.

Ja que esmentes moltes vegades el fet que l’educació que rebem en l’àmbit sexual a vegades no és la més correcta, em pots dir què opines de l’educació sexual que donen a les escoles? És terrible. L’educació sexual a les escoles es basa en com posar el preservatiu, com no quedar-te prenyada i com evitar el VIH, ni tan sols tracten totes les malalties de transmissió sexual. Se salten una part molt important que s’hauria de tractar des del parvulari, que és la identitat de gènere. Fins i tot abans que neixin seria correcte no sexualitzar les criatures, de fet s’hauria d’educar en gènere neutre perquè ells mateixos s’autodefineixin amb el gènere que senten. Més endavant, als 13, 14 i 16 anys, el que hem d’ensenyar-los és que es comuniquin de manera efectiva i que entenguin que qualsevol relació sexual té un efecte emocional en tu i en l’altra persona. Han d’aprendre a respectar a la persona i a les emocions i a més entendre bé com funciona el seu cos, com es gestiona el desig i com són els seus genitals. Després, tant de bo amb els 23, estiguessin preocupant-se de si s’estan donant tot el plaer que poden o si estan donant-li a la seva parella sexual tot el plaer que poden. Encara hi ha molta feina per fer en tema d’educació sexual.

Què és el que més et demana la gent que assisteix als teus tallers? Hi ha un problema o qüestió molt recurrent entre els teus assistents? No solen fer peticions. El que sol succeir i el que més m’agrada de la meva feina és que la gent m’agraeix que li estigui ensenyant una cosa nova, que l’ajudi a superar algun nus que tenia i sobretot les dones en aquests tallers, en el del punt G i squirting, aprenen a conèixer millor la seva sexualitat i el seu cos.

Com es desenvolupen els teus tallers? Tots els meus tallers són teòrics-pràctics i, pràctics, no significa que són orgies sinó que són didàctics, és a dir, si tu vols aprendre a fer un massatge als peus, és de lògica que faràs un massatge a algú i et tutoritzarà un professor. En els meus tallers succeeix el mateix, no és que cardem, sinó que ensenyo una tècnica concreta i es posa en pràctica, sense interès de provocar plaer perquè el meu objectiu és que vegin com es porta a terme la pràctica i com reacciona fisiològicament el cos.
En els tallers en els quals es parla de sexualitat femenina sempre sóc jo la model, amb la qual cosa tots i cadascun dels assistents han de practicar amb mi.

Ets molt llesta, eh… Bé, sóc més llesta en la segona part, que és quan jo toco a totes les dones. RIURES.
Si faig un taller de fel·lació i masturbació normalment no venen homes, sinó dones. En aquest cas tinc a un model masculí que es presta.

Això vol dir que en els tallers de squirting esteu tots junts però cadascú està a lo seu tocant-se? Al matí es fa la part teòrica, que són unes 4 hores, i a la tarda ja hi ha implicació física sexual, llavors tots em localitzen el punt G tal com ho he explicat i intenten fer la tècnica del squirting que és una mica complexa. La tècnica de localització de Punt G i la de squirt són úniques i les he desenvolupades jo personalment. Després faig el mateix jo una a una a les dones, sempre d’esquena a la resta de la gent per a preservar la seva intimitat i nues de cintura per a baix, se’l localitzen primer elles, després jo, i si vénen en parella ho fan junts.

Hi ha persones que es queden en la primera part? No, perquè bàsicament no ho permeto. És que una de les coses per les quals em diferencio és per això, per la part pràctica. Si la gent ve, trenca les seves pors i supera la vergonya i hi ha qui no ho fa, em sembla una falta de respecte per a la gent que sí s’ha animat a fer-ho. Si no véns a posar en pràctica el que aprens, no assisteixis als meus tallers.

Les dones venen soles o en parella? Hi ha de tot, però que sàpigues que hi ha molts homes que vénen per a aprendre com complaure. El fet que hi hagi menys dones no sé si és per no donar massa importància al seu plaer, que això ve sempre de l’educació patriarcal, o és por de descobrir-se. A més, fixa’t tu que hi ha molt poques lesbianes en els meus tallers, que haurien de ser les més interessades, perquè no sols és el seu plaer sinó el de la seva parella sexual, però elles ja ho saben tot. Estic generalitzant però és així i a les heterosexuals els passa el mateix, pensen què els hi explicaré jo sobre el seu plaer. Jo no dono educació sexual per a adults per a ensenyar a qui no sap, jo el que intento és millorar la sexualitat de les persones. Per a mi l’important és que aprenguin alguna cosa i si no aprenen res, els dono la mà i els convido a que assisteixin a un altre taller gratis.

On i quan serà el teu pròxim taller? Pròximament tinc dos tallers a Barcelona: un el dissabte 19 de novembre, de 16h a 20h, que és el de Masturbació masculina i fel·lació; l’altre el dia 20 de novembre, de 11:30h a 20:30h, i és una Masterclass de Punt G i Squirt.

Què no faries mai per diners? Ho tinc molt clar i a més m’ho han proposat diverses vegades: zoofilia i crush fetish amb animals. Això de la zoofilia m’ho van proposar a partir d’uns anuncis de foot fetish i vaig estar a punt de denunciar al tipus.

Perdona la ignorància però, quina merda és el crush fetish? Trepitjar a animals vius, llavors els mates. I no sols es fa amb paneroles o insectes, fins i tot ho fan amb mamífers petits com a rates o hamsters. Són coses que no es mouen molt però existeixen, per desgràcia.

Cardes en la primera cita? Sempre. RIURES. Almenys ho intento. RIURES. És que per a què perdre el temps, perquè si carda bé t’has perdut una cita per a cardar, i si no t’entens en el llit, què esperes, a encapritxar-te perquè després et faci pal i sigui més complicat tallar-ho? Si veig que m’interessa veure’l o veure-la una altra vegada, prefereixo cardar en la primera cita així sé en quin terreny estic jugant.

Última pregunta i ja et deixo en pau, que ja portes més de mitja hora sense squirtejar i suposo que ho trobes a faltar. Què en penses de la prostitució? Que és una educació sexual molt bona, encara que no estigui reconeguda com a tal. Les prostitutes ensenyen a tenir bon sexe als clients, almenys les bones. I això és una cosa que la societat hauria de valorar. A Grècia existia la prostitució sagrada: els homes que tornaven de la guerra, que venien de matar, de violar i passar-se mesos lluny de casa, tornaven tocats del cap. Així que se n’anaven als llocs on hi havia prostitutes sagrades amb la finalitat que els reconduïssin i, les seves dones, en comptes d’enfadar-se, anaven a fer ofrenes a aquestes prostitutes per a agrair-los d’haver curat als seus marits. Així que no sé fins a quin punt hauríem d’aprendre d’això i entendre que a vegades fan més bé que mal, per molt que ens pesi. Sóc una defensora total de la prostitució.

T’has quedat amb ganes d’aprofundir sobre el treball de Anahí Canela? Vols saber més sobre els seus tallers i l’art del squirting i de la fel·lació? Ho tens molt fàcil: existeix una cosa anomenada Internet, espavila’t. Que no, home, que és broma, visita la seva pàgina de Facebook o la seva pàgina web www.anahicanela.com i assabenta’t del que es cou.

La entrada En soledat o en companyia, l’squirting et dóna alegria se publicó primero en Apricots Blog.

La entrada I si, per un dia, no parlem de sexe? se publicó primero en Apricots Blog.

Després d’una llarga aturada, tornem amb les entrevistes de Behind the Obscene. Fins ara hem tingut el plaer d’entrevistar a Ama Monika, professional del BDSM i performer del Saló Eròtic de Barcelona Apricots, Carmina, una prostituta universitària establerta a Barcelona amb les idees molt clares sobre la seva professió ia la Meritxell, mare prostituta amb ganes de fer un canvi a la seva vida. Avui tornem a l’atac amb una breu xerrada que vam tenir amb la Yuri, una de les recepcionistes d’un dels locals Apricots.

Colombiana, 29 anys, la Yuri es va mudar a Barcelona amb tota la seva família fa 14 anys. Té una carona preciosa, un somriure que et lleva la respiració i una panxa que et treu espai quan s’asseu al teu costat. No és que estigui grossa, més aviat el marit se li va escórrer dins i ara li falten un parell de mesos per a donar a llum la seva primera filla.

Quan li vaig comentar que volia entrevistar-la, no estava molt segura de poder aguantar una cosa així. No obstant això sí que és capaç d’aguantar una “cosa” dins l’úter durant 9 mesos sense que li pagui lloguer, que estranyes som les persones a vegades… Per a tranquil·litzar-la, el dia abans de l’entrevista li vaig passar les preguntes per mail…, quan les va llegir gairebé es posa de part pels nervis. Prefereixo no pensar què passarà quan llegeixi el que acabo d’escriure sobre la concepció de la seva filla…

Yuri, tu ets una de les recepcionistes dels locals Apricots. Com definiries la teva feina? Mira, arribats a aquest punt ja el veig com un treball normal de recepcionista. M’encarrego de rebre als clients,a presentar les noies i assegurar-me que el client estigui content amb les nostres instal·lacions i serveis. Abans per a mi era alguna cosa bastant forta, ara hi estic tant acostumada que ja no ho veig gens estrany, és una feina com una altre.

Expliques obertament al teu entorn a què et dediques? Sempre dic la veritat perquè crec que és una feina normal i corrent i no tinc res a amagar. Si a algú no li agrada, no és el meu problema.

Molt aviat seràs mare per primera vegada. Com reaccionaries si de gran la teva filla decidís ser puta? Ara que treballo en aquest àmbit seria molt difícil escoltar una cosa així, i ho dic perquè conec aquest món i tot el que comporta. És un treball molt sacrificat i que pot canviar a una persona de manera radical. Per a mi seria bastant dur escoltar això de la meva filla.

En aquest sentit, què té aquest món que el fa tan complicat? Lo primer, i lo més perillós, és l’ambició pels diners; però en segon terme ve el més nociu, és a dir els vicis; finalment, està la dificultat de sortir d’això una vegada que estàs dins. És per això que no sé ben bé com em prendria el fet que la meva filla es prostituís. Ficar-se al llit amb molts homes per diners és dur, més que res perquè pots trobar-te de tot i com a pare un sempre vol el millor per als seus fills, que estudiïn, que tinguin una bona feina i aquesta no és precisament la professió que tries ser quan ets nen.

I si ella et digués que això és el que la fa feliç? Bé… doncs, els pares volem la felicitat dels nostres fills i si això la fa feliç, no em quedaria més que acceptar-ho.

Què opines de la prostitució? Ho veig bé per a algú que tingui una necessitat, si té fills i no té feina o el que sigui. Igualment crec que és una professió en la qual cal tenir molt de seny i has de saber quin és el moment indicat per a dir “prou”. Si algú tria aquest camí, hauria de ser temporal perquè si no, crec que no acabaria bé.

T’han proposat mai ser noia de companyia? Sí, moltes vegades.

I sempre has estat segura en dir que no? Abans d’entrar en aquest sector, mai havia sentit parlar de la prostitució. Ara que ho conec puc dir-te que no seria capaç de ser prostituta. Pot ser que, en algun moment, m’hagi passat pel cap en pla broma, però d’aquí a arribar a fer-ho crec que no podria. Has de tenir molt de coratge, no és una feina fàcil.

Has treballat en altres cases? Sí, he treballat en altres cases, però com a recepcionista vaig estar només en un club de travestís aquí a Barcelona i, la veritat que és molt complicat treballar amb ells. És molt difícil atendre totes les necessitats que tenen i, a més, a vegades, amb les dones tenen una relació una mica complicada. Per a mi va ser una experiència més.

Aquesta va ser la teva primera experiència com a encarregada, i quina més? Després vaig arribar a Apricots, ja fa 5 anys que sóc aquí. Això sí, vaig treballar en altres cases tenint altres càrrecs.

Malgrat que tenies un altre càrrec, has notat alguna diferència entre Apricots i les altres cases? Sí, Apricots és una de les cases més transparent en tot aquest tema, perquè ja sabem que el puterío amaga moltes coses lletges…. no sé, hi ha cases que tracten malament a les noies, que els retenen la documentació, que els retenen els seus diners perquè és la casa qui cobra al client i a elles els paguen després d’una setmana, i més coses. Llavors crec que Apricots és una de les cases més ètiques i obertes en la qual poden treballar les noies; aquí estan despreocupades.

La teva feina et porta a passar molt de temps amb les escorts que freqüenten els locals. Ha sorgit alguna amistat amb alguna d’elles? Sí, fins i tot una de les noies que està a Apricots és la meva millor amiga. En general la relació amb elles és bona, hi ha moltes noies que confien en mi, que m’expliquen les seves coses i em demanen consells; com també n’hi ha unes altres que són més distants, ja que em veuen com l’encarregada i prefereixen mantenir les distàncies. Jo haig d’intentar ser el més neutral possible i les meves coses privades sempre han de quedar-se fora de la meva feina, només m’haig de centrar en elles. La veritat és que a vegades arriba un moment en el qual és difícil mantenir la distància, però això passa en molts treballs amb companys o clientela, no?

Respecte a la teva amiga que es prostitueix, has intentat convèncer-la de canviar de professió? Sí, moltes vegades. Sempre li dic que és molt jove, que hauria de gaudir de la seva joventut i que es decideixi ja sortir d’això. Espero que no tardi gaire a fer-ho, perquè la vida pot oferir-li moltes més coses, l’única cosa és voler realment fer un canvi.

I ella què et diu? Ella em diu que sí, que intentarà fer-ho però, com t’he dit, una vegada que entres en això és molt difícil sortir-ne… és que el que guanyen avui s’ho gasten i pensen que demà ho recuperen, i així van passant els anys. És com un cercle viciós.

Des de la teva perspectiva, com veus la relació que tenen les noies entre elles? Es creen amistats o hi ha només competició? Penso que en aquest món és molt difícil tenir una amistat: estem en el puterío i totes van pels seus interessos i especialment per els diners o, si no, acaben discutint per un client, o perquè aquesta treballa més que l’altra o s’ha emportat més propina o mil històries més. Crec que són molt poques les que són veritablement amigues. També és veritat que a Apricots l’ambient és molt bo i relaxat. Aquí les noies són més companyes, es deixen roba i quan arriba una noia nova li expliquen com funciona i l’ajuden a adaptar-se; en aquest sentit aquí són molt col·laboratives i amigables.

Estàs contenta amb el que fas? Sí, estic molt contenta. Tampoc ho veig com una feina a llarg termini, no m’agradaria jubilar-me com a encarregada. Ara porto treballant a Apricots 5 anys i el que m’agradaria, potser, seria tenir un altre càrrec diferent; sempre a Apricots perquè em tracten molt bé.

Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir? M’agradaria dir a les noies que estan pensant entrar en el món o que no el coneixen, que es prenguin el seu temps per a pensar-ho bé i que avaluïn els pros i els contres. La veritat és que no és tan dolent com ho pinten, però tampoc és com per a quedar-se. Si decideixen fer el pas, el meu consell és que s’ho prenguin com una cosa temporal i, el més important, és que mai deixin d’utilitzar el cap i ho facin amb seny.

En dir-li que aquesta era l’última pregunta, veig que la cara de la Yuri es relaxa i la respiració torna a ser normal. De moment sembla que no parirà davant meu, que encara sort perquè tinc una samarreta nova i no vull tacar-la. Com jo no tinc més preguntes, puc donar per tancada l’entrevista. Malgrat això, si us heu quedat amb ganes de saber més sobre la Yuri i la seva feina, podeu deixar un comentari al post i us contestarem encantats.

La entrada Yuri, la recepcionista embarassada se publicó primero en Apricots Blog.

Arriba el segon lliurament de Behind the Obscene, la secció dedicada a les entrevistes a noies de companyia. Si la vegada anterior va ser el torn de Meritxell, avui li toca a la Carmina, una noia mexicana molt agradable i simpàtica que no va tenir cap problema a ser entrevistada per a tots vosaltres.

La Carmina em va rebre en el local del carrer Còrsega molt emocionada per l’entrevista, ni que jo fora l’Ana Pastor. Portava un vestidet de ratlles molt sofisticat, unes ballarines, el cabell recollit i gens de maquillatge. Per compensar el seu look tan sobri també vaig veure la Sofia, una altra noia que va voler assistir a la nostra xerrada perquè “Em fa il·lusió” em va dir, que portava un conjunt de llenceria blau elèctric que no deixava espai a la imaginació, però sí a un bon refredat. Així que les tres vam anar cap a l’habitació número 4, ens vam asseure en el llit i vaig començar amb les preguntes:

Explica’ns una mica sobre tu, començant per la teva procedència. D’on ets? Tijuana, Mèxic.

Quant temps portes a Espanya i quant de temps a Apricots? 9 mesos a Espanya i uns 7 a Apricots.

Per què vas venir a Espanya? Primer vaig venir a estudiar, i després als dos mesos d’estar aquí vaig començar a treballar de noia de companyia.

I amb els teus estudis què ha passat, segueixes en ells o ja no? Ja va acabar el curs i ara cal esperar el títol oficial.

Què estaves estudiant? Periodisme turístic.

Del periodisme al servei de escort. Què et va portar a canviar tan radicalment la teva trajectòria professional? Una mica per curiositat i morbositat, una mica pels diners, i així poder pagar la matrícula de la universitat. Al meu país tenia una amiga que va començar a fer serveis de noia de companyia i al final em vaig decidir a provar-ho jo també. Quan vaig venir a Espanya vaig buscar per Internet i vaig trobar una casa, en la qual vaig estar una setmana. Allí em van parlar de Apricots, i aquí segueixo. Amb el temps t’adones que això és un treball qualsevol, com anar a una oficina. El que passa és que després una s’acostuma a guanyar certes quantitats de diners…

Entenc que és pels diners que segueixes en això. Et semblen realment diners fàcils de guanyar? Bé sí, però també perquè si el client pregunta per un servei que no dónes, no estàs obligada a anar amb ell, així se’t fa molt més fàcil. El que passa és que a vegades no hi ha feeling entre les persones i llavors és quan se’t fa més dur; però és en contades ocasions. A més, no tots els serveis són per a cardar.

Amb quin tipus d’homes es fa més difícil la situació, amb els grans, els joves o l’edat és igual? És igual. Potser passa més amb els joves, que vénen ja amb alguna copa de més. La gent gran ve més per afecte, per a esplaiar-se, per a parlar, o perquè se sent sola. Per exemple, una de les situacions més complicades és quan un client et demana cardar sense preservatiu; però això no ho faré mai en el treball. Altres casos són menys incòmodes, com els homes que vénen just per a explicar-li-ho als amics, i uns altres per a aprofitar fins a l’últim minut…

Bé, però en una hora quantes vegades poden “aprofitar”? En una hora solen ser dues relacions, però a vegades es queda en una. Moltes vegades, després d’escórrer-se, el que els ve de gust és un massatge en lloc d’una segona vegada, i també parlar una estona…

I de què parleu? Primer els pregunto d’on són, i després què fan, de què treballen… i si són turistes és encara més fàcil perquè parles de Barcelona, els preguntes si han visitat tal lloc, si han anat a menjar a tal restaurant. I després ja són ells els qui et comencen a preguntar coses…

Aconsegueixes gaudir amb els teus clients? Algunes vegades sí i n’hi ha d’altres que no, fingeixo, com fem sovint totes les dones. He estat amb clients macos però eren insuportables. Per exemple, una vegada van venir dos nois molt macos que volien estar amb mi alhora, durant 45 minuts, pagant només mitja hora i a més com si fossin una sola persona. No hi havia forma que entenguessin que aquest servei es paga doble. Al final, van agafar també a una altra noia, però com s’havien picat per com havia anat la cosa, es van posar molt agressius i no paraven de dir-nos que érem unes putes i altres coses lletges. En aquest cas ho vaig passar malament i l’única cosa que volia és que s’acabés el temps i no tornar-los a veure mai més. En general, el meu goig no té res a veure amb el seu aspecte físic, potser no és tan agraciat però és bon client, perquè és educat i tranquil, llavors em relaxo i gaudeixo…

I les teves relacions sexuals en la teva vida privada, què tal són? Just l’altre dia la Sofia em va dir que un dia ens cansaríem de tant cardar. Però jo crec que no és així, perquè si t’agrada algú desconnectes de la feina i l’única cosa que et queda és gaudir d’aquesta persona. Així que en la meva vida personal continuo gaudint del sexe.

Què és el que més t’agrada de ser noia de companyia? I el que menys? Aquí, a Apricots, m’agrada que em guanyo bé la vida, i que hi ha bon ambient i molta companyonia entre les noies. També hi ha flexibilitat per a moltes coses i no t’obliguen a fer alguna cosa que no vulguis; a més et cuiden quan fas sortides fora, saben on vas i amb qui, i això et dóna molta tranquil·litat. El que menys m’agrada, és que a vegades, quan som moltes, hi ha molt d’escàndol i soroll, perquè com no tenim el mateix horari pot ser que tu estiguis descansant i les altres et despertin després d’haver acabat un servei. Podríem definir-los com a “problemes de galliner”, que és el mateix que passa quan comparteixes pis amb altres persones, però no és alguna cosa que representi un problema real. I el que menys m’agrada de la professió de escort són els clients pesats, els que es creuen que en una hora poden demanar-te tots els serveis que vulguin sense pagar per ells, o que et tractin de forma poc respectuosa perquè s’obliden que abans de res som persones.

Quins consells donaries a qui vol seguir el teu mateix camí? Recordar-li que aquesta feina no és eterna, que hi ha temporades millors que unes altres i que els clients també es cansen de veure sempre a les mateixes cares. Llavors encara que pensis que fas diners fàcils, cal utilitzar el cap i ser intel·ligent a l’hora de gestionar els teus diners, has de ser acurada amb les teves despeses i ser capaç de veure més enllà d’aquest treball. No tindria sentit treballar dur molts anys per a quedar-te amb res. Una altra cosa que aconsellaria és que mai es rebaixin a fer coses que no vulguin.

A la pregunta “Tens alguna anècdota divertida que explicar-nos?”, com que la Carmina no en tenia cap, la Sofia va prendre el seu relleu: “Una vegada un client em va demanar que ballés per a ell, lo graciós és que ell va començar a ballar amb mi, fins i tot a imitar els meus moviments i gestos. Era com si volgués semblar-se a mi. Al final va ser ell qui va ballar per a mi, de fet es va assemblar més aviat a una classe de ball que a un servei de escort. I és clar, no va haver-hi gens de sexe.”

Va ser just acabar de contestar que l’encarregada va cridar la Sofia perquè un client preguntava per ella. “Posa’t alguna cosa damunt, filla, que enxamparàs fred” li vaig dir. La Sofia va riure i es va acomiadar dient-me “Ara m’escalfaré bé, no et preocupis”. I així vaig seguir la meva entrevista amb la Carmina:

Et molesta si et diuen puta? Depèn del context en el qual m’ho diguin. Per exemple, si t’ho diuen amb l’afany de molestar és obvi que no m’agrada, o també quan un client t’ho diu perquè com que t’està pagant es creï amb el dret de dir-te així. Però, en general, no em molesta. A més, entre nosaltres ens ho diem de broma “Ets una puteta” i no passa res, riem i ja està.

Què opines de la prostitució de carrer? Partint del fet que cadascun pot fer el que vulgui amb la seva vida, i que no ets millor persona per treballar en un pis i pitjor per treballar al carrer, per a mi la prostitució de carrer és una cosa molt arriscada i fins i tot perillosa. Però que jo ho vegi mal moralment, per descomptat que no. És més aviat una qüestió de seguretat, i sabem que el carrer no és el lloc més tranquil del món.

Si poguessis tornar enrere, seguiries el mateix camí? Si és que no, per què? Potser no, però sobretot perquè és pesat, en el sentit que dorms poc, menges malament i en general els ritmes de vida no són equilibrats. Al mateix temps sí que tornaria a fer-ho, perquè hi ha moltes coses bones que m’han passat gràcies a aquesta professió i que no haguessin succeït fent una altra cosa. El que tinc clar és que no m’agradaria dedicar-me a això per molt de temps, prefereixo veure-ho com una cosa transitòria, però en cap moment m’he penedit de res perquè realment he viscut coses que han valgut la pena.

Imagina’t que quan vas arribar de Mèxic haguessis tingut d’una banda una oferta de treball normal, diguem-ho així, i per una altra la possibilitat de ser noia de companyia, que ja hem dit que és una feina molt dura i arriscada, encara que et permeti guanyar molt més que qualsevol altre feina. Si haguessis de triar entre una opció o una altra, quina seria la teva elecció? Si fos una feina normal, hauria de ser alguna cosa que m’agradi molt, encara que guanyés la quarta part del que guanyo com a escort.

I quin seria aquest treball? Ja que has estudiat periodisme de viatges, t’agradaria ser reportera o fer una cosa relacionada amb els teus estudis? M’agradaria més ser guionista de programes de televisió.

Ho has intentat alguna vegada? Al meu país ho feia i encara que em pagaven molt malament, era molt divertit i m’ho passava bé. Aquí, a Espanya, mai em vaig posar a buscar una feina de guionista.

Tens parella? Si és que no, t’atreviries a dir-li a què et dediques? No tinc parella per a no haver de dir-li res. I si en tingués, potser sí que li ho diria, però hauria de trobar el moment més adequat per a explicar-li una cosa així. No crec que qualsevol home estigui disposat a acceptar que vagis amb altres homes, i menys per diners.

Parlant de diners, hi ha alguna cosa que no faries mai per diners? Hi ha coses que sí que faig cobrant un extra però a vegades quan vénen amb la prepotència de “tinc els diners i faig amb tu el que vulgui” doncs no, no acceptaria mai la humiliació per diners. Ni tenir sexe sense condó, ni altres coses que puguin posar en risc la meva salut.

Aquesta va ser la meva última pregunta. Vaig guardar la meva llibreta i em vaig quedar una estona xerrant amb ella, les dues molt còmodes tombades en el llit. La Carmina no va parar de somriure en cap moment, i la sensació que em va deixar va ser la de ser una persona centrada i capaç de veure el costat positiu de les coses a cada moment. Alguna cosa que, desafortunadament, la majoria de persones ens oblidem de fer. Gràcies Carmina per haver-me recordat l’important que és somriure-li a la vida, sempre.

La entrada Behind the Obscene: Carmina, la escort universitària se publicó primero en Apricots Blog.

Seguim amb la segona part de l’entrevista a l’Ama Monika. Si et vas perdre la primera part, fes clic aquí i descobreix què ens va explicar la setmana passada.

Em pots explicar quantes pràctiques diferents hi ha dins del BDSM? El que es coneix com a BDSM és un gran ventall de jocs. Qualsevol objecte pot ser un fetitxe. Hi ha a qui li agraden els pits, a qui li agraden els peus; hi ha fetitxistes de dones fumadores, és a dir els excita veure una dona fumant i que els tirin el fum damunt. Hi ha qui adora simplement uns talons, unes botes, unes mitges, un melic, el cul, els tangues o calcetes, els colors, els sons, els sentits. Hi ha gent a qui li agrada que li tapin la cara o que el tanquin en un lloc i que no escolti res; hi ha a qui li agrada jugar a ser lligat, que li facis diverses postures i després, quan es deslliga, veus que té tots els pantalons tacats. Això es diu masturbació per fricció. En intentar deslligar-se, es masturba.

És clar perquè tu, amb els teus clients, mai tens relacions sexuals… No, mai. Quan tens relacions sexuals, com a mi em passava al principi, després ja no tornen. Un submís o esclau de debò mai practica sexe amb la seva mestressa, tret que siguin esclaus sexuals, que això ja canvia i és una altra cosa.

Si una dona et demanés ser la seva mestra, ho faries? Sí, i el primer que li diria seria “Mai et baixis les calces!”. No hi ha moltes dones que realment puguin fer-ho, al final acaben cedint i dient “Quina pena”. Jo també ho vaig sentir així, però després pensava “Mira com està gaudint”.

Hi ha alguna cosa que no faries mai a un esclau? Mira, el scat no m’agrada gaire però ho vaig fer. Ho vaig voler provar amb una persona de confiança, va ser una experiència molt forta. Però ja et dic, prefereixo fer això, encara que no m’agradi, que ficar-me al llit amb els homes. En l’escala de BDSM no sé bé què és el que no faria mai, però per exemple em donaria molta feredat fer talls. Això no ho faria perquè no estic experimentada, és que no faria res que no sàpiga fer a la perfecció i que suposes un risc per al submís. No cal ficar-se en el que no se sap i menys en això, perquè pot arribar a ser molt perillós. D’altra banda a mi m’és igual, m’agrada experimentar i ampliar els meus límits.

I què és el que més t’agrada fer? M’agrada molt el joc amb foc, però és molt perillós. No es tracta de cremar a la persona, més aviat és enterrar a una persona en cera. La cera està caldosa com la sopa, a uns 45º. S’escalfa en una olla gran, al bany María, i després la hi tires damunt. acostuma a fer una espelma del seu penis i li calo foc fins el límit. Jo amb això em diverteixo com una nena dolenta.

Sents plaer quan fas aquestes coses? Sí, i he arribat a tenir orgasmes, mentals un munt. Quan estic concentrada amb un esclau i estem tinguent una sessió súper bona, és com una unió que fa que encara que jo estigui posant agulles, veig que està gaudint, que està erecte i està tota l’estona “La meva Mestressa, la meva Mestressa; Vostè és adorable” això et dic jo que és apoteòsic. O amb les dones, perquè també he tingut a dones, em poso el penis i ja em transformo totalment. Surt el mascle que porto dins. Les agafo pel pèl, les munto i me les tiro…

Però això ja és BDSM sexual, no? No, perquè no hi ha contacte amb la pell. Aquí simplement tinc un arnès, ella a mi ni em toca.

La paraula clau sol ser sempre la mateixa o va canviant? És sempre la mateixa, porto amb “maduixa” 15 anys.

Tens intenció d’actualitzar-la? No, per a res del món, perquè així ja em coneixen. Quan una persona entra per primera vegada a l’estudi, per a mi no és ni esclau ni res. És important que sàpiga una mica com actua la mestressa, així que si em diu “M’agenollo, Senyora meva?” , li dic “No, aixeca’t. Primer parlem i quan jo et digui agenolla’t ja passes a ser meu; però de moment jo t’haig de conèixer”. És que abans de res som persones. És necessari que m’expliquin primer quines són les seves limitacions, si tenen al·lèrgies, si han tingut alguna embòlia… tot això és molt important.

Els fas signar alguna fulla en la qual declaren ser ells mateixos els responsables de qualsevol cosa que pugui passar-los? Quan són sessions molt extremes sí, o si no els gravo. És pel meu bé també, perquè si no s’en poden anar a la policia i es poden inventar qualsevol cosa i et trobes amb un problema o en un escàndol. Cal guardar-se l’esquena.

Els esclaus solen tenir més d’una mestressa o són fidels a aquesta? Això depèn de tu, si li deixes petjades psicològiques. Cal deixar alguna intriga al seu cap. Si vols que tornin has de saber com enganxar-los i deixar-los alguna cosa que els demani tornar. Un dels meus esclaus, per exemple, ara que porta 5 anys amb mi, vol que li posi un xip de gos; tenim un contracte per a tota la vida. No obstant això, sempre hi ha a qui li agrada picotejar d’aquí i d’allí, és clar.

Els esclaus que fan els espectacles amb tu reben alguna recompensa econòmica? No, per a res. Fins i tot m’ajuden a pagar l’autopista i el menjar. Ells tenen els seus negocis, això és alguna cosa que els hi agrada, només ho fan per plaer. I a més, jo no admeto esclaus ximples, m’agraden aquells amb personalitat, gent que tinguin la seva feina i els peus a terra, que sàpiguen que això és un joc i que no ho portin més enllà. I encara que siguin esclaus meus fa més de 5 anys, si volen una sessió privada l’han de pagar. No tinc esclaus mal acostumats, això és un capritx d’ells, llavors si tu vols alguna cosa ho has de pagar perquè jo també tinc altres coses a fer.

I els que porten amb tu des dels teus inicis, els que et van ensenyar a ser l’Ama Monika, quina relació tens amb ells? Per a mi certes persones ja no són els meus submisos, són els meus àngels de la guarda, són la meva vida, perquè el que han fet ells per a mi no ho fa qualsevol. Dels submisos i els esclaus que porten temps amb tu cal saber valorar tot el que fan per tu, i si en un moment donat et necessiten, tu fer per ells el mateix, i això no és rebaixar-se ni res semblant.

Aquí està el famós costat humà del qual parlàvem abans… Sí, aquí està. Veus que encara em queda una mica d’humanitat! *riures*

Has parlat d’esclaus i de submisos. Quina diferència hi ha entre un i l’altre? Hi ha molts rols en això del BDSM. Per exemple, l’esclau és com un rebel, que es pot escapar quan vulgui però no ho fa perquè respecta aquest moment. A aquests els agraden els fuets i que els colpegin i assotin. Els esclaus rebels cal saber-los tractar, són els que més es poden rebotar amb tu, aquí has de ser molt ferma. El submís és més com un gosset, un chihuahua. Un submís pot ser simplement un submís obedient, et recull la roba, et neteja, i no tira pel tema del dolor o del càstig. Després està el masoquista que gaudeix amb el dolor, o millor dit, amb el que la gent pot considerar dolor. I després el sàdic, que és qui proporciona aquest dolor. Però el masoquista és sàdic de per si mateix perquè li agrada també donar, d’aquí sadomasoquista.

I tu ets mestressa, domina… Sí, jo sóc domina, a mi em van posar això i m’agrada. Ama Monika, amb K.

Creus que algun dia deixaràs això del BDSM? No, mai, no podria. Jo aquí he conegut a la meva gran família i això em dóna molta llibertat.

Quan no treballes, o sigui, que no ets l’Ama Monika sinó la María, què fas? Doncs sóc una dona normal, em dedico al meu pis, netejo, faig la compra, faig esport…

Hi ha res més que vulguis afegir, una cosa imprescindible sobre tu que haguem de saber? Que sóc una dona molt accessible, no tinc la síndrome de la deïtat, perquè hi ha moltes dones que es deïfiquen, es creuen que tothom s’ha d’agenollar als seus peus. A mi m’agrada que em deixin en pau, muntar amb bici de tant en tant, fer els meus exercicis… en resum, que sóc molt normal. Ah, i no m’agraden per a res els esclaus ques emblen mosques colloneres.

La entrada Revelacions d’una Domina del BDSM (Ama Monika). Part 2 se publicó primero en Apricots Blog.

La veritat és que l’univers BDSM sempre havia despertat en mi molta curiositat, però mai se m’havia ocorregut aprofundir en el tema, per a què? Posar-ho en el CV tampoc em serviria de res. Fins que un dia vaig tenir la possibilitat d’entrevistar l’Ama Monika, una de les personalitats més importants i influents del sector. Vaig quedar amb ella en el Saló Eròtic de Barcelona Apricots i, haig de ser-vos sincera, el fet d’estar sola amb ella m’acollonava una mica. L’Ama Monika imposa molt, serà perquè no fa tant la impressió de ser una dona divertida o bromista, o serà per les peces de cuir, els talons quilomètrics i els fuets que porta com si fossin un accessori de moda qualsevol. Sigui com sigui, em feia molt de respecte. No obstant això, com sol passar sovint, les primeres impressions són enganyoses.

Vaig voler ser clara amb ella des del minut zero “Sóc una total inexperta en BDSM, hauràs d’explicar-me les coses com si fos una nena ximple”. Va ser en aquest moment que vaig veure per primera vegada el seu somriure, i amb ella vaig entendre que davant de mi no estava una domina del BDSM sinó una dona dotada de sentiments i capacitat d’empatitzar. o el que és el mateix, un ésser humà normal i corrent. “Bé, no em donarà cap fuetada”, vaig pensar.

La primera pregunta no la vaig fer jo, sinó ella a mi: “Quan publicaràs l’entrevista?”. Des d’aquell moment ha passat més d’un mes i ara, per fi, aquí estan aquests 50 minuts de conversa escrits en negre sobre blanc.

Ama Monika, quant temps fa que treballes en el BDSM? Porto 10 anys treballant i col·laborant amb el Festival Eròtic de Barcelona, i 15 anys treballant com a professional del sector.

Sempre has estat domina? Et seré molt sincera: vaig començar per un tema de diners. Havia de pagar la hipoteca i no em quedava més remei que ficar-me com a senyoreta de companyia, cosa que amb el meu caràcter no anava. La vida va voler que trobés una dona gran amb problemes d’alcohol que feia de domina i que em va proposar contestar al telèfon i fer com si fos la seva submisa. En aquells dies jo no tenia ni idea del que era tot això. Contestava al telèfon dient “La meva senyora en aquest moment està amb un esclau” i era mentida, estava més borratxa que una altra cosa. Fins que un dia em vaig dir “Bueno, per què no puc intentar-ho pel meu compte?” i així ho vaig fer. Vaig començar així, sense que ningú m’expliqués res, de fet barrejava sexe amb dominació. Vaig anar-ne aprenent gràcies als submisos que m’anaven ensenyant. Llavors em feia dir Patricia i m’anaven dient “Mira, has de fer això o allò”; no vaig agafar un llibre fins al cap de 5 anys. O sigui, vaig aprendre’n sola i amb els meus esclaus, que de fet, després de 15 anys, encara segueixen amb mi.

És a dir, des del primer moment, encara que no tinguessis cap mena de coneixement, has estat domina. Mai has estat esclava? No, mai he arribat a ser esclava. El BDSM ha fet que em trobés a mi mateixa, que descobrís el meu caràcter i la meva veritable manera de ser. Quan la gent que em coneixia va començar a assabentar-se’n, vaig tenir bastantes mogudes i menyspreu, però amb el temps va començar a ser-me igual perquè aquesta era jo i punt. A partir de llavors em van començar a obrir les portes dels llocs, vaig conèixer persones súper intel·ligents, vaig descobrir que aquest món és molt divertit, que té una amplitud de jocs i apart em va donar una llibertat impressionant. O sigui, amb el BDSM sóc jo mateixa.

Quina relació hi ha amb els teus esclaus fora de l’escenari? Quan et vaig conèixer la primera vegada, anaves amb dos dels teus esclaus… Sí, i un d’ells és la meva parella.

I en parella us porteu amb les mateixes dinàmiques del BDSM? No, no seria sa i es confondrien molt les coses. Quan hi ha una relació de temps ja és com un matrimoni. Crec que a una dona, així com a un home, li agrada tenir al seu costat una persona amb caràcter, que sap el que fa i que no li mani constantment, és que seria massa estrès. Alguna vegada clar que juguem, també m’ha donat alguns assots com qualsevol parella, i si ens ve de gust ens disfressem, fem sexe o el que sigui, però amb els altres és diferent.

En què és diferent? Tinc un esclau, des de fa 5 anys, amb el qual mai he tingut ni tindré cap mena de relació sexual. La nostra relació és un 24/7. Ell em veu com una Deessa inassolible a la qual ha de respectar i obeir en tot moment. Si jo em despullés, o simplement ensenyés un pit, tot aquest respecte, desig que sent per mi s’esvairia sense més, i passaria a ser una dona qualsevol. Amb la meva parella sóc una Deessa convertida en dona. Ara et’explicaré una anècdota curiosa sobre el meu submís. A vegades parla a destemps, o demana massa, sent amb això el que es comprèn com “un amo passiu”. Doncs, avui amb ell ha estat una mica curiós a l’hora de dinar perquè s’ha avançat a que jo li oferís les restes de menjar que m’havien sobrat i llavors li he posat el plat al terra i s’ha acabat menjant unes patates amb salsa al terra, aquí en el restaurant davant de tothom. Després li he demanat que s’assegués i tenia tota la cara bruta…

Mai et sents culpable o et fan pena? Em feien pena al principi, i saps el què succeïa? Que no aconseguia res. La pena és el pitjor que pots demostrar enfront d’un esclau, així com la por. La gent no ho sap però hi ha esclaus que es poden tornar contra tu, com no els sàpigues dominar i parlis amb coherència, se’t poden rebotar. M’he endut diversos ensurts dels quals he hagut de defensar-me en diferents ocasions…

Em pots explicar alguns d’aquests successos? Un, per exemple, em va aixecar la mà, però vaig tenir la capacitat de parar-li i dir-li: Però què estàs fent? A mi no m’aixeca la mà ningú”. Llavors li vaig dir que es posés de genolls, li vaig trepitjar el cap i li vaig posar el taló per les orelles dient-li “Rebràs la pallissa més gran de la teva vida”. Li vaig donar uns assots al cul i després li vaig manar que es baixés els pantalons, que es fes una palla, que es corregués terra i que ho llepés tot. Quan va acabar, li vaig dir que se n’anés de genolls amb els pantalons baixats fins a la porta i adéu, molt bones. I em va dir “És vostè molt bona mestressa”. Va haver-n’hi un altre, quan ja destacava com a domina, que em va aixecar la mans dues vegades i em va dir que a ell també li agradava pegar, així que li vaig dir “Què vols, que et doni bé per darrere?”. Perquè el vaig agafar, el vaig posar de quatre grapes, vaig treure un consolador, una escopinada sense lubrificant ni res i cap a dins en sec, i quan vaig acabar li vaig dir “Vés-te’n!”. El que et vull dir amb tot això, és que si una dona es vol prestar com a domina, ha de tenir caràcter, molta fredor i anar amb molta de cura, ja sigui amb el que fas amb els submisos, o amb certes persones.

No creus haver perdut una mica d’humanitat? No, jo sóc molt judiciosa. Tinc molta humanitat, ploro quan veig coses dolentes que succeeixen realment en la vida. He conegut el que és gent sàdica i que m’ha fet molt de mal. He sofert jo també assetjament psicològic. I també, he sofert alguns assots i fuetades, sé el què és i no m’agrada, però tot això m’ha fet crèixer com a domina i com a persona. Jo sé el que volen els submisos i tinc molta cura. Si hagués perdut la humanitat hagués fet moltes barbaritats, m’han demanat cada cosa…

Com què? La barbaritat més gran va ser la d’un senyor que volia que el castrés. Teníem una sessió d’unes dues hores de sado genital molt forta, però estava pensant constantment que volia ser castrat. Llavors un dia ja cansada d’escoltar sempre el mateix, li vaig dir que el portaria a un doctor per a que li ho fessin. Tenia pensat fer-li una broma per donar-li un escarment, li vaig dir que a partir d’aquell moment no hi hauria cap paraula clau, que li donaria tot el que estava demanant i no hi hauria marxa enrere. Doncs, es va quedar acollonit. Li vaig dir “Serà el dia del teu aniversari. Primer farem una gran festa i portaré una senyoreta que et farà companyia i cardaràs com un boig, vull que et quedis buit”. Per descomptat era tot fals, era només una trama que estava muntant. La meva intenció era portar a un amic alemany que fingís ser el metge, dormir-lo i que quan estigués mig sedat veiés al doctor i es fes un embolic. Volia que al matí es despertés amb pinces en els testicles perquè es cregués que eren els punts i per a menjar li volia donar una truita que suposadament estava feta amb el que li hauríem llevat. Però quan li vaig dir que eren 5.000 euros, es va arronsar i no es va fer res.

Els teus clients solen tenir molt de poder adquisitiu? Hi ha de tot, a tothom li agrada això. Hi ha qui s’ho pot permetre i qui no. Hi ha qui fa “brico-sado” perquè no es pot permetre una altra cosa. Quan vaig començar a treballar en això, totes les eines me les feia jo. El meu primer fuet va ser un mànec de martell i un cinturó.

I ara tens un estudi? Ara tinc un estudi que al·lucines…

Si no recordo malament, has sortit en molts programes de tele, veritat? Sí, he sortit a “7 días, 7 noches”, a “Vidas anónimas”, a “Todo Madrid”, a “Callejeros”, a “La Noria”, a “La Mesa Redonda”” i en molts més programes que ara mateix no recordo.

I com vas arribar a tenir tanta notorietat? El primer gràcies als meus submisos, i després per anuncis en diaris. Després vaig conèixer al propietari de Tacones Altos i amb ell vaig començar a assabentar-me dels festivals eròtics, i Mistress Monic va ser la que em va obrir el pas.

Llavors és per això que et dius Ama Monika? No, no és per això. Aquest nom me’l van posar entre els submisos, ells van decidir.

Continua llegint l’entrevista aquí.

La entrada Revelacions d’una Domina del BDSM (Ama Monika). Part 1 se publicó primero en Apricots Blog.

Behind the Obscene es proposa com un lloc de conversa on no hi ha ni màscares ni falses veritats. Volem explicar d’una banda com són les noies fora de l’escenari obscè en el qual solen actuar i per una altra demostrar que sovint l’atribució de l’adjectiu “obscè” és el resultat d’un coneixement confús i superficial de les coses.

Tothom té una història que explicar, i nosaltres en tenim moltes.

Era un dimecres al matí quan vaig anar al local del carrer Còrsega. No havia quedat amb cap de les noies, perquè en el fons estava segura que almenys una d’elles estaria disposada a deixar-se entrevistar. Quan vaig arribar, la primera cosa que vaig fer va ser explicar a la recepcionista el motiu de la meva visita; li va semblar bé això de l’entrevista i em va dir ”Proposa-li-ho a les noies”.

Vaig intentar fer-ho però les que estaven allà estaven gaudint d’una pausa, així que no em van prestar molta atenció, no volien saber res de “rotllos”. Després d’aquests primers moments de total indiferència cap a mi, vaig aconseguir, no sé ben bé com, cridar l’atenció de les noies i aclarir-los que no tenia males intencions, que simplement volia xerrar amb elles i conèixer-les una mica millor. Al final, no sé si per pena o perquè marxés i les deixés en pau, em van aconsellar que parlés amb la Meritxell, perquè deien que ella “té conversa i molt d’encant”. Vaig preguntar-li a la Meritxell si li venia de gust i després d’uns instants d’indecisió, al final va acceptar parlar una estona amb mi.

El que segueix és el que em va explicar:

Explica’ns una mica sobre tu Meritxell, començant per la teva procedència. D’on ets? Sóc de Sud-amèrica però prefereixo no especificar exactament d’on.

Quant temps portes a Espanya i quant temps a Apricots? Porto 6 anys a Espanya i 1 mes venint a Apricots.

Per què Apricots i no una altra casa de escorts? Perquè em sento còmoda ja que no estic obligada a fer res que no vulgui, aquí ets lliure, no tens obligacions com en altres llocs. També vaig estar treballant en el meu pis, però aquí (a Apricots) estic molt més tranquil·la i ems ento molt més protegida. I també perquè la clientela és una altra; aquí vénen molts turistes i el tracte és molt agradable, són molt respectuosos.

Des de fa quant temps et dediques a aquesta professió? 5 anys.

Què és el que més t’agrada de ser noia de companyia? I el que menys? No m’agrada gaire, ho faig principalment pels diners. La meva intenció és canviar de feina. Al meu país vaig estudiar, però encara haig de convalidar el títol.

Llavors què et va portar a dedicar-te als serveis d’acompanyant? Quan vaig arribar a Barcelona vaig tenir un bebè i em vaig quedar sola; entre el pis, haver de tenir cura del nen, l’advocat d’estrangeria i les altres despeses, havia de guanyar molt més del que hagués guanyat amb un treball normal, per tant aquesta era la meva única opció mentre aconseguia una feina que s’ajustés als horaris de la llar d’infants. Amb els horaris que m’organitzo ara puc dedicar-li temps al meu fill i tinc tota la flexibilitat que necessito.

Si poguessis tornar enrere, seguiries el mateix camí? Si és que no, per què? No. Primer perquè no m’agrada, i segon perquè en realitat quan vaig arribar aquí no vaig fer les coses ben fetes, hauria d’haver vingut amb tots els papers en regla perquè ja sabia que venia a quedar-me. Tampoc em vaig preocupar per estudiar català i convalidar el meu títol d’estudis, vaig deixar passar el temps i no tinc excusa. Si pogués tornar enrrere ho hauria fet tot diferent. Ara m’he posat una meta, un temps límit. Vull seguir en això un any més per a guardar diners suficients com per a estar tranquil·la amb el meu fill. Fa uns anys les coses anaven millor en aquest sector, guanyava molts de diners al mes i no ho vaig aprofitar.

Com et gastaves tants diners al mes? Hi ha persones que no guanyen tant en un any… Ho sé, el problema és que mentre més guanyes més gastes. Jo portava un nivell de vida molt alt, em comprava molta roba, vivia en un pis enorme al centre de la ciutat amb una treballadora de la llar, tenia xofer que em portava a les sortides als hotels, enviava diners a les meves filles al meu país i a la gent del meu barri que sabia que estava necessitada; enviava 100 euros a un, 100 a un altre i els diners s’acabaven. A més, anava a la discoteca totes les nits, perquè era la meva manera de fugir de la realitat, com per a oblidar-me una estona de tot. Crec que si no tingués el nen seguiria amb aquesta vida boja…

És a dir, si no tinguessis el nen no t’agradaria sortir d’això d’aquí a un any com has comentat abans? Crec que ha arrribat l’hora de sortir de tot això, d’estalviar i canviar de vida. Crec que m’ha passat tot això perquè entengui que no haig de viure així. El meu fill ha estat el meu salvador.

La teva família sap al que et dediques? La meva mare és l’única que sap el que faig, li ho vaig explicar pel mateix que a la meva exparella, per si un dia em passa alguna cosa que sàpiguen on buscar-me. Tinc 6 germanes més, elles no saben què faig perquè són cristianes. No obstant això, crec que ho sospiten perquè una dona de la neteja aquí a Espanya no guanya tant. L’única cosa que em diuen són unes indirectes com: “Si nosaltres vam poder viure bé al nostre país, tu també pots. Tu també vas estudiar, no busquis el camí fàcil”.

Com ha acceptat la teva mare el fet que et dediquis a això? No ho ha acceptat, no en parlem mai d’això. Ella ho sap només per si de cas. Mai m’ha agafat diners d’això. Encara que estigui molt necessitada mai ho agafaria perquè seria com acceptar, autoritzar o col·laborar a que jo segueixi en aquesta professió. Ella no em pregunta res, més aviat està tot el temps dient-me que m’està buscant feina, i que el seu cap té una empresa de gestoria i que acabi d’estudiar anglès per a treballar en aquest lloc.

Tens alguna anècdota divertida que explicar-nos? Durant l’embaràs vaig treballar 8 mesos com a massatgista, perquè hi ha gent a qui li donen molt morbo les dones embarassades, però mai vaig tenir relacions estant embarassada. Fins i tot els clients em portaven robeta de nen, xocolates i em deixaven propines. Aquella època va ser en la que em vaig divertir més, durant l’embaràs, perquè no cardava i guanyava més. Quan vaig tenir el nen, molts clients havien fet el càlcul de quan hagués parit i em trucaven per saber si tenia llet materna per a donar-los de mamar… La veritat és que les coses més estranyes me les demanaven quan treballava sola en el meu pis, aquí a Apricots és tot més normal.

Alguna vegada t’has enamorat d’un client? No, i la veritat és que no entenc com un home que sap que estàs treballant en això et pot estimar. Conec a moltes noies a qui els ha passat, però crec que arriba un moment en què la teva parella t’ho tirarà a la cara. Per exemple, jo em vaig separar del pare del meu fill perquè no assimilava la meva condició, i això que llavors era només massatgista. Avui dia continua dient-me que no pot acceptar-ho perquè li sembla que si surto d’això, algun dia podria tornar a treballar del mateix i té raó, si la situació econòmica ho requereix ho tornaria a fer. Per això prefereixo estar sola, primer per no sentir-me malament amb la parella que estigui, i després perquè no veig que un home pugui acceptar això. És dur trobar a algú amb la mentalitat tan oberta que sigui capaç d’acceptar-nos tal com som.

Quan acabis amb aquesta professió, arribarà un moment en el qual coneixeràs un home fora d’aquest entorn. Seràs sincera amb ell i li explicaràs el teu passat? Sí, li diré la veritat. I saps per què? Perquè sempre et pots trobar a algú que ho sàpiga, ja sigui perquè t’ha vist en una foto, vídeo, etc, llavors prefereixo explicar-li-ho jo abans que li ho expliqui una altra persona i ho descobreixi així. Millor anar sempre amb la veritat per davant.

Et molesta si et diuen puta? Sí, per a mi les putes són les que estan al carrer, en una cantonada i tenen fanfarró; aquí no tenim fanfarró, som lliures. Les noies que estan al carrer haurien de provar la seguretat d’estar en unes instal·lacions com aquestes.

Què opines de la prostitució de carrer? Penso que en el moment que estàs al carrer hi ha molts policies, et pots acostar a qualsevol i demanar ajuda. Aquí a Espanya t’ajuden molt, si no tens papers i algú t’està explotant, et donen suport i et proposen sortides. Personalment regularia la prostitució per a evitar que les noies estiguin al carrer, d’aquesta forma treballarien en un entorn segur i podrien fer amb el seu cos el que vulguin i ser elles les seves pròpies propietàries. Hi ha dones molt boniques pel carrer i penso “no em diguis que no podrien treballar soles, que necessiten estar en una cantonada així”, no tenen perquè tenir un fanfarró, podrien treballar soles o estar en llocs tranquils com Apricots. Per exemple, la meva exparella és molt masclista, però jo li deia: “Jo treballo i jo em mantinc” per què m’ha de dir si puc o no puc sortir, on vaig i amb qui, doncs no. Si no t’agrada com sóc, t’en vas, però no em diguis a mi com haig de ser, què haig de fer o com haig de vestir.

Tornaries a viure al teu país? Quan tingui casa sí. De moment no vull tornar pel meu fill, allà hi ha molta delinqüència. Vull que ell creixi aquí, que es formi i s’eduqui a Espanya. A més, al meu país hi tinc dues filles, que ara ja són majors d’edat. La primera la vaig tenir quan era molt joveneta, però estava molt il·lusionada amb tenir-la. Però el petitó, l’últim, va ser una sorpresa inesperada.

Estàs a favor de l’avortament? Ni a favor ni en contra. Crec que és dolent fer-ho però hi ha vegades que no hi ha una altra opciió. Penso que portar al món un nen si no el pots mantenir és de persona egoista.

Has treballat en altres ciutats espanyoles? Què canvia respecte a Barcelona? Sí, vaig treballar a Eivissa. Allà els preus solen ser més elevats perquè la feina és molt estacional i després no hi ha res.

I també vas treballar en altres països? Si és que sí, què canvia respecte a Espanya? Sí, vaig treballar a França, a París. Allí també guanyes més, els clients no t’exigeixen res, són gent molt més respectuosa. Allà treballava un munt perquè als francesos els agraden les rosses, petitones i primes com jo. I per descomptat, perquè allí és il·legal la prostitució.

Parles francès? No, només el practico *riures*… ara l’estic estudiant perquè em truquen molts francesos i m’agradaria poder tenir converses més completes amb ells.

És diferent el sexe que practiques quan no cobres? Sí. Malgrat que quan treballo el sexe el faig només amb qui vull, si em fico al llit amb algú al qual li tinc afecte per descomptat que canvia i ho visc de forma diferent. El sexe fet amb amor sempre és una altra cosa. Encara que haig de reconèixer que al final és pell amb pell i si al teu cos li està agradant alguna cosa, no pots anar en contra dels teus sentits.

Què no faries per diners? Prendre drogues, això ho tinc molt clar. Seria el súmmum que a part de puta, fos drogoaddicta *moltes molts riures*.

La entrada Behind the Obscene: Meritxell, prostituta i mare se publicó primero en Apricots Blog.