Yuri recepcionista de Apricots
No seas egoísta, compárteme con tus amigos


Yuri, la recepcionista embarassada

Després d’una llarga aturada, tornem amb les entrevistes de Behind the Obscene. Fins ara hem tingut el plaer d’entrevistar a Ama Monika, professional del BDSM i performer del Saló Eròtic de Barcelona Apricots, Carmina, una prostituta universitària establerta a Barcelona amb les idees molt clares sobre la seva professió ia la Meritxell, mare prostituta amb ganes de fer un canvi a la seva vida. Avui tornem a l’atac amb una breu xerrada que vam tenir amb la Yuri, una de les recepcionistes d’un dels locals Apricots.

Colombiana, 29 anys, la Yuri es va mudar a Barcelona amb tota la seva família fa 14 anys. Té una carona preciosa, un somriure que et lleva la respiració i una panxa que et treu espai quan s’asseu al teu costat. No és que estigui grossa, més aviat el marit se li va escórrer dins i ara li falten un parell de mesos per a donar a llum la seva primera filla.

Quan li vaig comentar que volia entrevistar-la, no estava molt segura de poder aguantar una cosa així. No obstant això sí que és capaç d’aguantar una “cosa” dins l’úter durant 9 mesos sense que li pagui lloguer, que estranyes som les persones a vegades… Per a tranquil·litzar-la, el dia abans de l’entrevista li vaig passar les preguntes per mail…, quan les va llegir gairebé es posa de part pels nervis. Prefereixo no pensar què passarà quan llegeixi el que acabo d’escriure sobre la concepció de la seva filla…

Yuri, tu ets una de les recepcionistes dels locals Apricots. Com definiries la teva feina? Mira, arribats a aquest punt ja el veig com un treball normal de recepcionista. M’encarrego de rebre als clients,a presentar les noies i assegurar-me que el client estigui content amb les nostres instal·lacions i serveis. Abans per a mi era alguna cosa bastant forta, ara hi estic tant acostumada que ja no ho veig gens estrany, és una feina com una altre.

Expliques obertament al teu entorn a què et dediques? Sempre dic la veritat perquè crec que és una feina normal i corrent i no tinc res a amagar. Si a algú no li agrada, no és el meu problema.

Molt aviat seràs mare per primera vegada. Com reaccionaries si de gran la teva filla decidís ser puta? Ara que treballo en aquest àmbit seria molt difícil escoltar una cosa així, i ho dic perquè conec aquest món i tot el que comporta. És un treball molt sacrificat i que pot canviar a una persona de manera radical. Per a mi seria bastant dur escoltar això de la meva filla.

En aquest sentit, què té aquest món que el fa tan complicat? Lo primer, i lo més perillós, és l’ambició pels diners; però en segon terme ve el més nociu, és a dir els vicis; finalment, està la dificultat de sortir d’això una vegada que estàs dins. És per això que no sé ben bé com em prendria el fet que la meva filla es prostituís. Ficar-se al llit amb molts homes per diners és dur, més que res perquè pots trobar-te de tot i com a pare un sempre vol el millor per als seus fills, que estudiïn, que tinguin una bona feina i aquesta no és precisament la professió que tries ser quan ets nen.

I si ella et digués que això és el que la fa feliç? Bé… doncs, els pares volem la felicitat dels nostres fills i si això la fa feliç, no em quedaria més que acceptar-ho.

Què opines de la prostitució? Ho veig bé per a algú que tingui una necessitat, si té fills i no té feina o el que sigui. Igualment crec que és una professió en la qual cal tenir molt de seny i has de saber quin és el moment indicat per a dir “prou”. Si algú tria aquest camí, hauria de ser temporal perquè si no, crec que no acabaria bé.

T’han proposat mai ser noia de companyia? Sí, moltes vegades.

I sempre has estat segura en dir que no? Abans d’entrar en aquest sector, mai havia sentit parlar de la prostitució. Ara que ho conec puc dir-te que no seria capaç de ser prostituta. Pot ser que, en algun moment, m’hagi passat pel cap en pla broma, però d’aquí a arribar a fer-ho crec que no podria. Has de tenir molt de coratge, no és una feina fàcil.

Has treballat en altres cases? Sí, he treballat en altres cases, però com a recepcionista vaig estar només en un club de travestís aquí a Barcelona i, la veritat que és molt complicat treballar amb ells. És molt difícil atendre totes les necessitats que tenen i, a més, a vegades, amb les dones tenen una relació una mica complicada. Per a mi va ser una experiència més.

Aquesta va ser la teva primera experiència com a encarregada, i quina més? Després vaig arribar a Apricots, ja fa 5 anys que sóc aquí. Això sí, vaig treballar en altres cases tenint altres càrrecs.

Malgrat que tenies un altre càrrec, has notat alguna diferència entre Apricots i les altres cases? Sí, Apricots és una de les cases més transparent en tot aquest tema, perquè ja sabem que el puterío amaga moltes coses lletges…. no sé, hi ha cases que tracten malament a les noies, que els retenen la documentació, que els retenen els seus diners perquè és la casa qui cobra al client i a elles els paguen després d’una setmana, i més coses. Llavors crec que Apricots és una de les cases més ètiques i obertes en la qual poden treballar les noies; aquí estan despreocupades.

La teva feina et porta a passar molt de temps amb les escorts que freqüenten els locals. Ha sorgit alguna amistat amb alguna d’elles? Sí, fins i tot una de les noies que està a Apricots és la meva millor amiga. En general la relació amb elles és bona, hi ha moltes noies que confien en mi, que m’expliquen les seves coses i em demanen consells; com també n’hi ha unes altres que són més distants, ja que em veuen com l’encarregada i prefereixen mantenir les distàncies. Jo haig d’intentar ser el més neutral possible i les meves coses privades sempre han de quedar-se fora de la meva feina, només m’haig de centrar en elles. La veritat és que a vegades arriba un moment en el qual és difícil mantenir la distància, però això passa en molts treballs amb companys o clientela, no?

Respecte a la teva amiga que es prostitueix, has intentat convèncer-la de canviar de professió? Sí, moltes vegades. Sempre li dic que és molt jove, que hauria de gaudir de la seva joventut i que es decideixi ja sortir d’això. Espero que no tardi gaire a fer-ho, perquè la vida pot oferir-li moltes més coses, l’única cosa és voler realment fer un canvi.

I ella què et diu? Ella em diu que sí, que intentarà fer-ho però, com t’he dit, una vegada que entres en això és molt difícil sortir-ne… és que el que guanyen avui s’ho gasten i pensen que demà ho recuperen, i així van passant els anys. És com un cercle viciós.

Des de la teva perspectiva, com veus la relació que tenen les noies entre elles? Es creen amistats o hi ha només competició? Penso que en aquest món és molt difícil tenir una amistat: estem en el puterío i totes van pels seus interessos i especialment per els diners o, si no, acaben discutint per un client, o perquè aquesta treballa més que l’altra o s’ha emportat més propina o mil històries més. Crec que són molt poques les que són veritablement amigues. També és veritat que a Apricots l’ambient és molt bo i relaxat. Aquí les noies són més companyes, es deixen roba i quan arriba una noia nova li expliquen com funciona i l’ajuden a adaptar-se; en aquest sentit aquí són molt col·laboratives i amigables.

Estàs contenta amb el que fas? Sí, estic molt contenta. Tampoc ho veig com una feina a llarg termini, no m’agradaria jubilar-me com a encarregada. Ara porto treballant a Apricots 5 anys i el que m’agradaria, potser, seria tenir un altre càrrec diferent; sempre a Apricots perquè em tracten molt bé.

Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir? M’agradaria dir a les noies que estan pensant entrar en el món o que no el coneixen, que es prenguin el seu temps per a pensar-ho bé i que avaluïn els pros i els contres. La veritat és que no és tan dolent com ho pinten, però tampoc és com per a quedar-se. Si decideixen fer el pas, el meu consell és que s’ho prenguin com una cosa temporal i, el més important, és que mai deixin d’utilitzar el cap i ho facin amb seny.

En dir-li que aquesta era l’última pregunta, veig que la cara de la Yuri es relaxa i la respiració torna a ser normal. De moment sembla que no parirà davant meu, que encara sort perquè tinc una samarreta nova i no vull tacar-la. Com jo no tinc més preguntes, puc donar per tancada l’entrevista. Malgrat això, si us heu quedat amb ganes de saber més sobre la Yuri i la seva feina, podeu deixar un comentari al post i us contestarem encantats.

Apricots
Posts created 255

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Related Posts