Behind the Obscene Apricots
No seas egoísta, compárteme con tus amigos


Behind the Obscene: Meritxell, prostituta i mare

Behind the Obscene és la nova secció del blog de Apricots; és un espai en el qual les noies de companyia es revelen a través de petites entrevistes. Amb Behind the Obscene anirem descobrint secrets, anècdotes i curiositats sobre les seves experiències en aquest sector, però també intentarem conèixer a les noies més enllà de la seva professió.

Behind the Obscene es proposa com un lloc de conversa on no hi ha ni màscares ni falses veritats. Volem explicar d’una banda com són les noies fora de l’escenari obscè en el qual solen actuar i per una altra demostrar que sovint l’atribució de l’adjectiu “obscè” és el resultat d’un coneixement confús i superficial de les coses.

Tothom té una història que explicar, i nosaltres en tenim moltes.

Era un dimecres al matí quan vaig anar al local del carrer Còrsega. No havia quedat amb cap de les noies, perquè en el fons estava segura que almenys una d’elles estaria disposada a deixar-se entrevistar. Quan vaig arribar, la primera cosa que vaig fer va ser explicar a la recepcionista el motiu de la meva visita; li va semblar bé això de l’entrevista i em va dir ”Proposa-li-ho a les noies”.

Vaig intentar fer-ho però les que estaven allà estaven gaudint d’una pausa, així que no em van prestar molta atenció, no volien saber res de “rotllos”. Després d’aquests primers moments de total indiferència cap a mi, vaig aconseguir, no sé ben bé com, cridar l’atenció de les noies i aclarir-los que no tenia males intencions, que simplement volia xerrar amb elles i conèixer-les una mica millor. Al final, no sé si per pena o perquè marxés i les deixés en pau, em van aconsellar que parlés amb la Meritxell, perquè deien que ella “té conversa i molt d’encant”. Vaig preguntar-li a la Meritxell si li venia de gust i després d’uns instants d’indecisió, al final va acceptar parlar una estona amb mi.

El que segueix és el que em va explicar:

Explica’ns una mica sobre tu Meritxell, començant per la teva procedència. D’on ets? Sóc de Sud-amèrica però prefereixo no especificar exactament d’on.

Quant temps portes a Espanya i quant temps a Apricots? Porto 6 anys a Espanya i 1 mes venint a Apricots.

Per què Apricots i no una altra casa de escorts? Perquè em sento còmoda ja que no estic obligada a fer res que no vulgui, aquí ets lliure, no tens obligacions com en altres llocs. També vaig estar treballant en el meu pis, però aquí (a Apricots) estic molt més tranquil·la i ems ento molt més protegida. I també perquè la clientela és una altra; aquí vénen molts turistes i el tracte és molt agradable, són molt respectuosos.

Des de fa quant temps et dediques a aquesta professió? 5 anys.

Què és el que més t’agrada de ser noia de companyia? I el que menys? No m’agrada gaire, ho faig principalment pels diners. La meva intenció és canviar de feina. Al meu país vaig estudiar, però encara haig de convalidar el títol.

Llavors què et va portar a dedicar-te als serveis d’acompanyant? Quan vaig arribar a Barcelona vaig tenir un bebè i em vaig quedar sola; entre el pis, haver de tenir cura del nen, l’advocat d’estrangeria i les altres despeses, havia de guanyar molt més del que hagués guanyat amb un treball normal, per tant aquesta era la meva única opció mentre aconseguia una feina que s’ajustés als horaris de la llar d’infants. Amb els horaris que m’organitzo ara puc dedicar-li temps al meu fill i tinc tota la flexibilitat que necessito.

Si poguessis tornar enrere, seguiries el mateix camí? Si és que no, per què? No. Primer perquè no m’agrada, i segon perquè en realitat quan vaig arribar aquí no vaig fer les coses ben fetes, hauria d’haver vingut amb tots els papers en regla perquè ja sabia que venia a quedar-me. Tampoc em vaig preocupar per estudiar català i convalidar el meu títol d’estudis, vaig deixar passar el temps i no tinc excusa. Si pogués tornar enrrere ho hauria fet tot diferent. Ara m’he posat una meta, un temps límit. Vull seguir en això un any més per a guardar diners suficients com per a estar tranquil·la amb el meu fill. Fa uns anys les coses anaven millor en aquest sector, guanyava molts de diners al mes i no ho vaig aprofitar.

Com et gastaves tants diners al mes? Hi ha persones que no guanyen tant en un any… Ho sé, el problema és que mentre més guanyes més gastes. Jo portava un nivell de vida molt alt, em comprava molta roba, vivia en un pis enorme al centre de la ciutat amb una treballadora de la llar, tenia xofer que em portava a les sortides als hotels, enviava diners a les meves filles al meu país i a la gent del meu barri que sabia que estava necessitada; enviava 100 euros a un, 100 a un altre i els diners s’acabaven. A més, anava a la discoteca totes les nits, perquè era la meva manera de fugir de la realitat, com per a oblidar-me una estona de tot. Crec que si no tingués el nen seguiria amb aquesta vida boja…

És a dir, si no tinguessis el nen no t’agradaria sortir d’això d’aquí a un any com has comentat abans? Crec que ha arrribat l’hora de sortir de tot això, d’estalviar i canviar de vida. Crec que m’ha passat tot això perquè entengui que no haig de viure així. El meu fill ha estat el meu salvador.

La teva família sap al que et dediques? La meva mare és l’única que sap el que faig, li ho vaig explicar pel mateix que a la meva exparella, per si un dia em passa alguna cosa que sàpiguen on buscar-me. Tinc 6 germanes més, elles no saben què faig perquè són cristianes. No obstant això, crec que ho sospiten perquè una dona de la neteja aquí a Espanya no guanya tant. L’única cosa que em diuen són unes indirectes com: “Si nosaltres vam poder viure bé al nostre país, tu també pots. Tu també vas estudiar, no busquis el camí fàcil”.

Com ha acceptat la teva mare el fet que et dediquis a això? No ho ha acceptat, no en parlem mai d’això. Ella ho sap només per si de cas. Mai m’ha agafat diners d’això. Encara que estigui molt necessitada mai ho agafaria perquè seria com acceptar, autoritzar o col·laborar a que jo segueixi en aquesta professió. Ella no em pregunta res, més aviat està tot el temps dient-me que m’està buscant feina, i que el seu cap té una empresa de gestoria i que acabi d’estudiar anglès per a treballar en aquest lloc.

Tens alguna anècdota divertida que explicar-nos? Durant l’embaràs vaig treballar 8 mesos com a massatgista, perquè hi ha gent a qui li donen molt morbo les dones embarassades, però mai vaig tenir relacions estant embarassada. Fins i tot els clients em portaven robeta de nen, xocolates i em deixaven propines. Aquella època va ser en la que em vaig divertir més, durant l’embaràs, perquè no cardava i guanyava més. Quan vaig tenir el nen, molts clients havien fet el càlcul de quan hagués parit i em trucaven per saber si tenia llet materna per a donar-los de mamar… La veritat és que les coses més estranyes me les demanaven quan treballava sola en el meu pis, aquí a Apricots és tot més normal.

Alguna vegada t’has enamorat d’un client? No, i la veritat és que no entenc com un home que sap que estàs treballant en això et pot estimar. Conec a moltes noies a qui els ha passat, però crec que arriba un moment en què la teva parella t’ho tirarà a la cara. Per exemple, jo em vaig separar del pare del meu fill perquè no assimilava la meva condició, i això que llavors era només massatgista. Avui dia continua dient-me que no pot acceptar-ho perquè li sembla que si surto d’això, algun dia podria tornar a treballar del mateix i té raó, si la situació econòmica ho requereix ho tornaria a fer. Per això prefereixo estar sola, primer per no sentir-me malament amb la parella que estigui, i després perquè no veig que un home pugui acceptar això. És dur trobar a algú amb la mentalitat tan oberta que sigui capaç d’acceptar-nos tal com som.

Quan acabis amb aquesta professió, arribarà un moment en el qual coneixeràs un home fora d’aquest entorn. Seràs sincera amb ell i li explicaràs el teu passat? Sí, li diré la veritat. I saps per què? Perquè sempre et pots trobar a algú que ho sàpiga, ja sigui perquè t’ha vist en una foto, vídeo, etc, llavors prefereixo explicar-li-ho jo abans que li ho expliqui una altra persona i ho descobreixi així. Millor anar sempre amb la veritat per davant.

Et molesta si et diuen puta? Sí, per a mi les putes són les que estan al carrer, en una cantonada i tenen fanfarró; aquí no tenim fanfarró, som lliures. Les noies que estan al carrer haurien de provar la seguretat d’estar en unes instal·lacions com aquestes.

Què opines de la prostitució de carrer? Penso que en el moment que estàs al carrer hi ha molts policies, et pots acostar a qualsevol i demanar ajuda. Aquí a Espanya t’ajuden molt, si no tens papers i algú t’està explotant, et donen suport i et proposen sortides. Personalment regularia la prostitució per a evitar que les noies estiguin al carrer, d’aquesta forma treballarien en un entorn segur i podrien fer amb el seu cos el que vulguin i ser elles les seves pròpies propietàries. Hi ha dones molt boniques pel carrer i penso “no em diguis que no podrien treballar soles, que necessiten estar en una cantonada així”, no tenen perquè tenir un fanfarró, podrien treballar soles o estar en llocs tranquils com Apricots. Per exemple, la meva exparella és molt masclista, però jo li deia: “Jo treballo i jo em mantinc” per què m’ha de dir si puc o no puc sortir, on vaig i amb qui, doncs no. Si no t’agrada com sóc, t’en vas, però no em diguis a mi com haig de ser, què haig de fer o com haig de vestir.

Tornaries a viure al teu país? Quan tingui casa sí. De moment no vull tornar pel meu fill, allà hi ha molta delinqüència. Vull que ell creixi aquí, que es formi i s’eduqui a Espanya. A més, al meu país hi tinc dues filles, que ara ja són majors d’edat. La primera la vaig tenir quan era molt joveneta, però estava molt il·lusionada amb tenir-la. Però el petitó, l’últim, va ser una sorpresa inesperada.

Estàs a favor de l’avortament? Ni a favor ni en contra. Crec que és dolent fer-ho però hi ha vegades que no hi ha una altra opciió. Penso que portar al món un nen si no el pots mantenir és de persona egoista.

Has treballat en altres ciutats espanyoles? Què canvia respecte a Barcelona? Sí, vaig treballar a Eivissa. Allà els preus solen ser més elevats perquè la feina és molt estacional i després no hi ha res.

I també vas treballar en altres països? Si és que sí, què canvia respecte a Espanya? Sí, vaig treballar a França, a París. Allí també guanyes més, els clients no t’exigeixen res, són gent molt més respectuosa. Allà treballava un munt perquè als francesos els agraden les rosses, petitones i primes com jo. I per descomptat, perquè allí és il·legal la prostitució.

Parles francès? No, només el practico *riures*… ara l’estic estudiant perquè em truquen molts francesos i m’agradaria poder tenir converses més completes amb ells.

És diferent el sexe que practiques quan no cobres? Sí. Malgrat que quan treballo el sexe el faig només amb qui vull, si em fico al llit amb algú al qual li tinc afecte per descomptat que canvia i ho visc de forma diferent. El sexe fet amb amor sempre és una altra cosa. Encara que haig de reconèixer que al final és pell amb pell i si al teu cos li està agradant alguna cosa, no pots anar en contra dels teus sentits.

Què no faries per diners? Prendre drogues, això ho tinc molt clar. Seria el súmmum que a part de puta, fos drogoaddicta *moltes molts riures*.

Apricots
Posts created 255

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Related Posts