Falten pocs dies per a les eleccions nacionals, la qual cosa significa que per fi a la tele acabaran de transmetre aquests aclaparadors debats polítics i tots nosaltres, feliços i contents, tornarem a mirar #qualsevol altre merda que ens proporcioni la caixa tonta.
A l’espera que les eleccions acabin, hem volgut esbrinar quina és la posició dels 4 partits majoritaris respecte a la prostitució. Ens hem llegit tots els programes polítics i hem contactat amb els 4 partits. Només Ciutadans ens ha contestat.
Abolicionistes
El PP i el PSOE es donen la mà posicionant-se en contra de la regulació de la prostitució.
D’una banda, el Partit Popular en el seu programa electoral actual, no fa cap esment específic a les mesures que vol aplicar al sector del sexe de pagament. Diguem que ha mantingut el mateix comportament de sempre, és a dir el de no fer res. Almenys a nivell d’immobilisme són coherents. L’única frase que apareix en el programa és:
“Intensificarem les mesures de control i vigilància policial en els entorns escolars a fi de prevenir la proliferació d’activitats il·lícites, com el tràfic de drogues i l’exercici de la prostitució, garantint d’aquesta manera les condicions adequades per al normal desenvolupament dels menors.”
En una entrevista de desembre de 2015, Marta González, diputada del PP, va declarar que el seu partit no ha posat en marxa mesures per a abolir aquesta activitat perquè “la societat espanyola no està madura per a això. A Suècia van trigar uns 20 anys”. I quan li van preguntar “No creu, llavors, el PP, que aquestes dones que exerceixen voluntàriament haurien de tenir drets laborals?”, va contestar amb un taxatiu i rodó “No”.
Recordem que ja van prendre mesures suficients (per a no dir fora de lloc i sense cap sentit) amb la notòria Llei Mordassa, que en dos dels seus articles, el 36.11 i el 37.5, contempla la sanció a dones en situació de prostitució. Segons aquesta normativa, les dones explotades poden enfrontar-se a sancions de fins a 600 euros.
Hetaria, el col·lectiu que treballa per la defensa dels drets de les prostitutes, expressa així la seva opinió sobre aquesta llei “Criminalitza el treball de les prostitutes, deixant-les encara més desprotegides i empitjorant les seves condicions de treball, ja de per si mateix difícils. El veritable objectiu de la seva aplicació és expulsar a les dones del carrer sense oferir negociació ni alternativa.”
D’altra banda està el PSOE que considera la prostitució “una manifestació de la violència de gènere i és una prioritat treballar en l’erradicació d’una de les més cruels i esperem últimes formes d’esclavitud”. No és casualitat que en el seu programa electoral hagi introduït el tema de la prostitució en l’apartat “Violència de Gènere”, declarant voler:
- Aprovar mesures que desenvolupin polítiques encaminades a l’abolició de la prostitució.
- Reintroduir en el Codi Penal la figura de la terceria locativa (el que lloga habitacions) en els termes del Conveni de Nacions Unides, la qual cosa permetrà desmantellar la indústria del sexe.
- Introduir la figura de penalització de tota mena de proxenetisme lucratiu mediï o no consentiment de la persona prostituïda.
- Sancionar la demanda i el consum de prostitució.
A més, en el suplement dominical del seu programa “Les dones protagonistes del canvi” afegeix que “El nostre projecte també inclou implementar en la nostra legislació mesures que segueixin el model suec d’erradicació de la prostitució segons la llei aprovada al país nòrdic en 1999”.
Regulacionistes (depenent del moment)
Ciutadans i Podem estan en aquest bàndol. El primer,Ciutadans, en el seu programa actual no diu ni mu sobre la prostitució. Sembla que les paraules d’Albert Rivera, president el partit, se les va emportar el vent: quan a l’abril de 2015 declarava “Des del primer moment al Parlament hem defensat que era millor regular la prostitució, la qual cosa és delicte i està prohibida i la que és voluntària, com tributa i com es regula. És un tema que cal abordar i necessita debat i consensos”, però a l’hora d’incloure-ho en el programa electoral, ja sigui en el de desembre o en el de juny, se’n van oblidar per complet.
I com no ens quedava molt clar, vam decidir contactar amb ells. La nostra pregunta va ser clara i directa: Podeu aclarir-nos la posició de Ciutadans respecte el sector del sexe de pagament? La seva resposta també va ser clara, o alguna cosa per l’estil:
“C’s considera necessari abordar una solució per a la prostitució a Espanya. No podem continuar mirant cap a un altre costat mentre deixem abandonades a tantes dones en uns llimbs legals, ni deixar que les màfies de tràfic de persones continuïn operant sota l’empara que els confereix l’alegalitat. Fa un any nosaltres vam voler posar sobre la taula aquest debat i sobre la necessitat d’imposar claredat jurídica […]” i blablabla.
Per últim, Podem, que encara no tenen les idees molt clares, sembla. Al desembre de 2015,Jesús Gil, responsable de premsa i membre del Consell Ciutadà del partit, assegurava “Estem contactant amb diferents organitzacions perquè ens ajudin a crear una postura. Cal informar-se abans i escoltar als diferents sectors afectats”. I com encara no saben ben bé com abordar el tema de la prostitució, en el seu programa electoral actual no hi ha cap punt dedicat a això.
Potser els ajuda a prendre posició Esquerra Unida (IU), que es presenta amb ells a les eleccions. El seu líder,Alberto Garzón, va declarar que “La prostitució és el grau més extrem de violència de gènere”, és a dir, els d’IU no són abolicionistes, són el següent. Què opinarà d’això el número dos de Podem, Iñigo Errejón? En una recent entrevista va afirmar: “La prostitució s’aborda indirectament, no legalitzant o prohibint, sinó garantint que les dones no són discriminades laboralment i tenen independència econòmica, en igualtat que qualsevol home. En definitiva, posem l’accent en la independència econòmica per a no exercir com a última sortida a una situació de pobresa, i en els drets perquè qui vulgui exercir lliurement, ho faci amb dignitat i sense que ningú governi sobre el seu cos sinó ella.”
Fins avui, a Espanya la prostitució es troba en una situació d’alegalitat , és a dir, no és delicte, sempre que no es practiqui prop de llocs destinats a menors, com a col·legis o parcs, o en zones de trànsit públic on pot suposar un risc per a la seguretat viària. La paradoxa és que, encara que no suposi un delicte, els qui exerceixen la prostitució no tenen reconeguts els seus drets. Per sort podem confiar en l’honestedat i transparència dels polítics espanyols, reconeguda i aclamada a tot el món. Però, sobretot, per les sevesputas mares.
